Si mires amunt, allà dalt,on les espurnes del neguit no hi són,
veuràs un punt de llum,
una diminuta escletxa
que et crida i t'il·lumina.
És el renovat esperit de la lluna
que, nit a nit, en l'estiu
obté de tú i de mi
la mirada que espera.
Ella, resolta a no badar,
s'alimenta de les mirades de tots,
i arraulida just darrera del gerani
ens acomboia.
El vent de garbí acompanya
aquesta nit d'estiu
prop de les onades,
les pedres ens sostenen,
els records ens esguarden.
No hi ha ressó de pluja,
no es detenen núvols en el cel,
les miríades d'estrelles
ens cerquen encuriosides
i malden per cobrir-nos,
però no ens deixem,
nomès la nostra pell
ens protegeix de nosaltres,
éssers diminuts
en la immensa plana de la distància.
