A l'espera d'un bes

Perquè no hi ha enunciats
escrits en pàgines perdudes,
potser seran les paraules no concebudes
aquelles que ens afalaguin.

Prenent com a espai d'escriptura
el vel onejant d'un cel turquesa,
surten de la ment per esquerdes
missatges d'una incerta glòria.

Suficients espurnes de desig,
cremen intermitentment la pell
sotraguen els espais sense minuts
i s'esguarden timids a l'espera d'un bes.

Puja i mira, al terrat del més enllà,
la clara i nítida sentència del temps,
si vens i em mires als ulls,
els trobaràs com sempre, plens de tu.

Tardor

No és nostàlgia el que sura
en els lilàs del jardí,
no és melancolia en els arbres,
és tardor, a mans plenes.

Colors encesos en l'horitzó,
colors inermes en el cel,
biaixen el pit a batzegades,
mullat amb llençols d'aigua tèbia.

Empesos per la distància
cerquem la volta de la sinia,
en temps de figues dolces,
tenim els llavis de mel.

Vents i aromes,
en el port dels desitjos,
sotraguen cossos,
esmicolats de petons.

No hi ha més sortida
que deixar vestits i màrfegues;
que la lluita contra el temps,
nomès ha fet que començar.

Les espases són llampecs,
d'aquesta tormenta de somnis,
i una munió d'abraçades
ens espera ran de gespa.