A l'espera d'un bes

Perquè no hi ha enunciats
escrits en pàgines perdudes,
potser seran les paraules no concebudes
aquelles que ens afalaguin.

Prenent com a espai d'escriptura
el vel onejant d'un cel turquesa,
surten de la ment per esquerdes
missatges d'una incerta glòria.

Suficients espurnes de desig,
cremen intermitentment la pell
sotraguen els espais sense minuts
i s'esguarden timids a l'espera d'un bes.

Puja i mira, al terrat del més enllà,
la clara i nítida sentència del temps,
si vens i em mires als ulls,
els trobaràs com sempre, plens de tu.