jueves, 6 de diciembre de 2007

Fred


Una espasa de gel s'ha instal·lat al meu pit,
no em deixa respirar, m'ennuego...
l'estiro amb les mans balbes,

i sembla que es mou
però retorna més dura i fonda dins la carn.

No et sento la veu profunda a cau d'orella,
com em crida suau a primera hora del matí,
o les tendres i dolces paraules
que em deies per anar a dormir.

Que se n'ha fet del teu braç embolcallant-me,
que se n'ha fet de la nostra batalla contra el temps
per continuar essent els que érem,
per continuar sent.

El món és, de fa uns dies, més fosc i el sol no escalfa,
arreplego abrics i màrfegues a batzegades,
bec del vi cremant de la nostàlgia,
però res no em fa sortir d'aquest insuportable fred de gebrada.

4 comentarios:

Nina dijo...

Te felicito por tus poemas, son realmente muy bellos! No entiendo mucho el català...pero el traductor me ha ayudado! ja =)

Un saludo desde Argentina!
Memé

Roomhotel dijo...

Meme,
muchas gracias por tu comentario. De hecho he pensado muchas veces en traducirlos para la gente que nosois de aquí, no es lo mismo pero estoy en ello. Gracias de nuevo y espero leerte más..saludos

El veí de dalt dijo...

Una interessant descoberta la poètica d'aquesta habitació d'hotel. Espero que no siguin tan cares com les del NH! Ens llegim!

Roomhotel dijo...

Veí,
no és tan car i a més és molt més saborosa....benvingut veí!