Tardor

No és nostàlgia el que sura
en els lilàs del jardí,
no és melancolia en els arbres,
és tardor, a mans plenes.

Colors encesos en l'horitzó,
colors inermes en el cel,
biaixen el pit a batzegades,
mullat amb llençols d'aigua tèbia.

Empesos per la distància
cerquem la volta de la sinia,
en temps de figues dolces,
tenim els llavis de mel.

Vents i aromes,
en el port dels desitjos,
sotraguen cossos,
esmicolats de petons.

No hi ha més sortida
que deixar vestits i màrfegues;
que la lluita contra el temps,
nomès ha fet que començar.

Les espases són llampecs,
d'aquesta tormenta de somnis,
i una munió d'abraçades
ens espera ran de gespa.