domingo, 22 de abril de 2007

Molinet de vent


Esguard filargassat d'espurnes,
silent espai tendre,
fum en el no res.
Plaques tectòniques de força
sotraguen el meu cos,
no és res, no, no és res.
Una quaternària era de certeses
m'alimenta aixecant-me,
incerta glòria d'un minut, incerta.
Giravoltem en l'espai de les ones,
surant en els codis sagrats
de l'allau imparable del no-món.
Pura sinèrgia esmicolada,
pura xocolata esbatanada,
mengem amb palets japonesos els moments.
Un lilàs que solca pètals,
una olivera i un taronger olorosos,
una rosa, vermella, entre les teves-meves mans,
i el vent....

No hay comentarios: