L'illa

Davant l'illa m'espero,

i l'esguard se me'n va cap a l'horitzó,

quan tot just el sol del migdia

inicia la davallada de la tarda.

Ell està pendent del que jo li digui,

no deixa que ni un bri d'aigua em mulli,

mou el cos en lents vaivens

que intenten adormir-me.

En va.

El miro als ulls i m'hi veig,

reflex d'una altra nit d'insomni

que segueix a d'altres nits,

a tantes nits daurades.

La casa ens espera allà dalt,

muda i serena, en la seva lluisor extrema,

de color, d'olor de tarongina,

tanco els ulls i respiro profundament,

soroll de pedres de mar m'abracen

i comencem a caminar....