En el fons del mar

Perquè en el fons de les certeses
sempre hi ha l'incert pensament del dubte,
aquell que ens permet crèixer
estimulant nous camins,
per això miro els blaus del fons.

Perquè sempre estimem sense mesura,
que és la forma real d'estimar,
la que no espera res i tot ho espera,
aquella que deixa entabanats els ulls,
la forma física d'estimar.

Per això sabem que el día neix
desprès de cada nit, ocult en una albada,
encara que sigui per la finestra
d'un hotel de plàstic dels barris més foscos,
asserenant la basarda d'un pensament traïdor.

I és així que sabent que l'amor no és un fet real,
obviant el fet inexcusable del deliri humà,
ens mentim i
crues cloïses lluents, Riba dixit, naveguen en l'aire,
i ens permeten cercar papallones blaves en el fons del mar.