Lluna d'estiu

Si mires amunt, allà dalt,
on les espurnes del neguit no hi són,
veuràs un punt de llum,
una diminuta escletxa
que et crida i t'il·lumina.
És el renovat esperit de la lluna
que, nit a nit, en l'estiu
obté de tú i de mi
la mirada que espera.
Ella, resolta a no badar,
s'alimenta de les mirades de tots,
i arraulida just darrera del gerani
ens acomboia.
El vent de garbí acompanya
aquesta nit d'estiu
prop de les onades,
les pedres ens sostenen,
els records ens esguarden.
No hi ha ressó de pluja,
no es detenen núvols en el cel,
les miríades d'estrelles
ens cerquen encuriosides
i malden per cobrir-nos,
però no ens deixem,
nomès la nostra pell
ens protegeix de nosaltres,
éssers diminuts
en la immensa plana de la distància.

Junts vora el mar

Primer un bany a l'aigua
després una mica de sorra calenta
un vermut amb gel
unes gambetes
un gelat de xocolata
i una estona a dalt
on el mar es veu més lluny
i on tu estàs més, molt més a prop meu.

Vull tenir pedretes de platja a les mans
per posar-les a la teva esquena
i jugar amb elles
i amb tu, a fet i amagar
vull nedar sota l'aigua
perseguint-te els peus
i assaborint les bombolles
de l'aire que respires.

Vull veure els reflexes de sol
en el fons dels teus ulls
esmerçar els minuts d'un matí
i tornar als meus ulls
convertits en petons.

Vull que el vent immens
s'endugui els neguits
que la brisa ens porti
tendrament embolcallada
la petita pedra preciosa
d'una estona junts
llavors el mar, el sol, la sorra

i el vent seran companys del nostre viatge.

Molinet de vent

Esguard filargassat d'espurnes,
silent espai tendre,
fum en el no res.
Plaques tectòniques de força
sotraguen el meu cos,
no és res, no, no és res.
Una quaternària era de certeses
m'alimenta aixecant-me,
incerta glòria d'un minut, incerta.
Giravoltem en l'espai de les ones,
surant en els codis sagrats
de l'allau imparable del no-món.
Pura sinèrgia esmicolada,
pura xocolata esbatanada,
mengem amb palets japonesos els moments.
Un lilàs que solca pètals,
una olivera i un taronger olorosos,
una rosa, vermella, entre les teves-meves mans,
i el vent....

Incandescència

Com espurnes de lava incandescent,
arriben les teves paraules a mí,
silents i brillants s'insinuen
en el camí secret dels nostres dies.
Suren, nous, aquells mots
en la teva especial tonalitat de veu
i adquireixen, com per magnetisme,
un especial sentit en el discurs.
Teu, passió, de dins, petó,
són velles però totalment noves
escletxes de significat en el meu cervell
que afegeixes mentre, romàn, l'escena d'una abraçada.
I em veig, ofegada, en la inundació imparable
d'aquestes pures i antigues, divines paraules,
que, com rius de foc incandescent, m'immergeixen en tu.

Felicitat

He vist una pilota com travessava la carretera,

mentre tornava,

he vist un nen que corria per agafar-la,

i he vist un camió enorme,

ple de pedres grosses davant del meu cotxe.

He vist com un braç com una branca de fusta,

aturava la carrera del nen,

i amb decissió la porta del camió s'obria.

Un camioner, amb un tatuatge a aquell braç,

ha baixat i ha trobat la pilota,

somrient i feliç s'ha girat al nen i li ha llençat,

aturant tots els cotxes de la carretera.

He vist un bri de felicitat enmig de l'embogit trànsit

i s'ha afegit a la felicitat que m'has donat,

fa unes hores, estant amb mi.

Mar

Aigües obertes i netes,
escuma iridiscent,
sorra càlida i amatent
als nostres cossos.
Herbeis de somni,
pedra sobre pedra,
humits esculls,
camins de ronda.
Resseguint onades,
obrint espais al temps,
surem ambdòs dins l'aigua
i un bri d'aire ens embolcalla el desig.

Baobab

Resonen els espais buits,
quan la veu esfilagarssada
rebat idees, emmudeix i torna,
no hi ha aturador.
Sorolloses veus s'ajunten
en silencis precisos
quan es l'hora de posar-nos
dempeus.
Fúlgides i pétrees minerves
ens escolten, sinceres claven
dogalls a l'esquena nostra,
impedint suara la nostàlgia.
És per això que renovats
en la més negra nit de lluna,
sobrevivim a la penúria,
embolcallant el cos en la nostra pròpia inèrcia.
Columnes fosforescents
aguanten l'edifici del cel,
munions de sinapsis espeteguen
i un bri d'aire salpebrat ens obre els ulls.