Efecte Mirall

Després d'un temps de pensar-hi,

encara no sé ni com va ser

que un dia perfecte de sol i vent de mar

passessis davant meu.

Podríem pensar que era casualitat

que tot era una simple casualitat,

no ho crec, més aviat

va ser un efecte mirall.

Perfecte mirall del somni

que la realitat virtual permet,

d'un temps i un espai reals

que vénen d'Internet.

I és així com, en una hora,

sentint onades de platja i sorra,

sentí la teva ma dins meu,

no era virtual, va ser molt real.

I és des de llavors,

que en la distància

insondable del no temps,

allà on el somnis són reals,

on caminem, esmaperduts

però golafres d'aquesta orgia de desig

de goig, de frecs, d'emoció...

d'aquest amor que no té nom,

construït bes a bes,

regalimant aigua salada dels teus/meus llavis delers.