Sis

El número sis regeix els principis perfeccionadors de la naturalesa humana.

La seva forma geomètrica plana d'hexagrama està lligada a les formes individuals de perfeccionament humà.

Salomó, en la construcció del temple, va utilitzar el númer sis perquè deia: els homes són com una pedra salvatge, plens d'irregularitats, aspereses i imperfeccions. Així com el tallador de pedra transforma la pedra salvatge tornant-la polida, així també les persones han de pefeccionar-se, treure de sí mateixos les inumerables arestes irregulars deixant nomès aquelles arestes necessàries a les que donar una forma regular i perfecta. Polir la pedra salvatge, desbastar totes les arestes imprecises, per a poder ser símbol d'una forma geomètrica regular en els seus múltiples aspectes, la pedra cúbica.

El nivell més elevat de perfecció es representa en el número 6 perquè regenta la llum, l'harmonia, el bé, la unitat entre la divinitat i la matèria, allò positiu i allò negatiu, el ying i el yang. El silenci i la inèrcia al desconegut. La unitat dels quatre elements, amb l'enteniment i la conversió dels valors. Representa la racionalitat i el dia, el número en que l'abisme entre homes i deus desapareix, el camí difícil de ser abandonat perquè t'envolta i abandona en el profund embolcall de l'amor, que és la característica principal del número 6.