Un petó de nena

Quina tendresa en la teva veu,
en la mirada que em solca,
quina emoció quan promets
silents moments entre tu i jo.

Seguint els espais temporals
que la vida ens determina,
un nen em transmet pudoròs
el neguit de la incertesa i la por.

El sento ploròs, a cau d'orella,
quan pel telèfon em parles,
et sento, fil de veu roguellòs,
dir-li que no passa res.

Arriba de lluny però amb força,
aquesta capacitat teva d'estimar
que penetra la pell,
fent-se present i inesborrable.

Sento els petons que li dones
al teu fill malalt, regalimar en els
meus llavis amatents,
millor missatge d'amor no conec.

Estimant-lo, t'estimo
i m'estimes, com mai.
Et dec un petó innocent,
com el d'una nena que no hi és.