deserts d'aigua.
Gavines, perceben nits
d'espurnes blaves.
Trenquen, a ran de costa
en cims d'escuma.
Bruns, pessics de corall
dur del fons del mar.
Vents, coregen cants
idèntics
idèntics
en racons inhòspits.
Cerquem hores d'altres dies,
dues hores lluents.
Mans calentes en la foscor,
tèbies armes nostres.
Un deix d'aire que respiro
s'escapa dels teus llavis.
Un minut, i no hi ha més,
soroll de cotxes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario