Milà com a trajecte

T'he vist entre les fulles dels arbres aquest matí,
i he assaborit el need you al telèfon,
he pensat el teu esguard a l'aeroport,
i he rebut el neguit del viatge.

He copsat el sol del matí a les ales de l'avió,
i com els núvols anavem cobrint l'horitzó,
mentre les gotes de pluja sotjaven
punyents la pista d'aterratge.

M'has dit que feia fred, molt de fred,
i que la boira omplia els racons de la ciutat,
t'he dit que el sol refulgia, pensant-te,
i he lligat un teu somriure amb un bes meu .

S'han fos les distàncies, com sempre,
entre la teva veu i la meva veu,
i l'olor de la pell dels dos és una,
en aquella habitació d'hotel que era per a tots dos.

Embruixats a Milà, ens escapolim
dels subterfugis, dels entrebancs,
i xocolates i gelats s'ens fonen a la boca,
quan suaument ens estimem a cau d'orella.