Nens

Nens que ens ocupen la vida,

que ens ennueguen quan ploren,

que ens sostreuen la por,

i ens provoquen somriures.

Nens que ens solquen amb la mirada,

nens que ens taquen la samarreta blanca,

nens que ens acosten un pessic de sucre

quan tendrament ens besen.

Nens que cauen del llit de matinada,

nens que ploren quan el caramel es
trenca,

nens que sense fre fugen maliciosament,

nens que ens obren i tanquen totes les abraçades.

Nens, fills nostres, pell nostra,

nens que xuclen amb els ulls els nostres dies,

nens que innocents, ens trenquen el cor quan cauen.

Nens, que no són altra cosa que nosaltres mateixos,

els d'aquella nit de la infantesa en que, fugisserament,

miràvem els grans, des de l'escala de casa,

fent-nos l'amagatotis per descobrir misteris,

aquells que hem descobert de grans,

sense escala ni xarxa,

nomès amb un bastó que ens recolça,

els ulls del fill que ens mira, a la nit, dès de la barana...