És per tu que trenco el paper de la xocolata,
prenc un pessic i me'l poso a la boca,
xuclo i recordo el gust dels teus llavis al matí.
És per tu que oloro perfum de CKlein
sortint de la dutxa al capvespre
surant entre els meus pits humits.
És per tu que miro les pàgines
obertes dels milers de llibres
amb que m'inundes, deixant anar silencis.
És per mi que et miro dintre els ulls
mentre el meu cos i el teu ofeguen espais
i els meus sentits deserten de sentir.
Res més que no sigui el teu esguard,
res més que no sigui el teu alè,
res més m'alimenta. Tinc gana de tu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario