Sentint la força del llamp
en una nit freda i fosca,
s'il·luminen els sentits
pensant en tu.
Com una nau
que s'empeny en mar mogut,
com una nau,
s'aplega el meu cos esperan-te.
Vespres fugissers,
nits desertes,
en va esperant eixa remor
de la teva veu propera.
Lluents rampells de llum
traspuen els vidres
sonen en silenci els batecs,
del meu cor, tocat de tu.
Som presoners
dels nostres propis somnis,
el desig ens ennuega
i un matí qualsevol vindrà
ple de sol i vent,
allà on el mar ens espera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario