El pes de la nostàlgia

Veure't en la distància
sentir que hi ets,
no podria ser més precisa, no puc...

Esperar el so del silenci
d'aquella veu que em manca,
esperar el so del missatge,
sentir la veu...

Ni és possible somiar
quan em manca el teu braç implacable,
ni pensar,
només esperar l'insomne albada
d'un altre dia i desar
els teus petons rojos i forts,
els teus somriures,
i un pesic de nostàlgia per allò
que encara
no hem pogut fer....