De la teva ma em miro Warhol,
i veig una altra Marilyn.
Els colors s'ennueguen
davant els nostres ulls.
Repeteixen impàvids,
rostres perennes,
el mateix somriure
congelat d'aquella estrella.
Només em salva
l'escalfor del teu pit
que em sosté
en aquest moment.
Un núvol de desig
traspua el teu silenci,
enmig del meu,
i sortim ràpids
del laberint de colors
per entrar al nostre
propi laberint.
Caminem junts
i un bri de color lila
sortit del quadre
ens regalima dels ulls.
No hay comentarios:
Publicar un comentario