Enlloc del món s'hi troben
espurnes de tendresa
com les que m'assalten
quan em beses.
Surant espais de boira
arribo a tu
i m'emboliques en els teus braços
aplacant la meva sed.
Guspires de desig
desprenen el teu cos
i el meu, només ens veure'ns
i al cinema, la imatge desapareix.
Deixant de banda
el neguit i la tormenta,
les pors i les mancances,
som una perpètua veritat.
Inabastable és aquest amor.
Distància i temps, què són?
Purs accidents.
Per això, per tantes altres raons,
em declaro, amor meu,
teva.
No hay comentarios:
Publicar un comentario