Matí de diumenge

No hi ets en la claror suau del matí,
les onades trenquen, ran de platja
i les oliveres es mouen, laxes, al vent.

No hi ets, i la flaire de les flors
divaga per entre les obagues,
mentre núvols, perplexos, fugen d'estudi.

No hi ets, i brins d'herba precisa
regalimen entre els meus dits
que s'empassen, tremolosos, el desig de tu.

No hi ets, i sona el mòbil amb un missatge teu
Hi ets, entre els bits de la memòria
i la tecnologia es torna glòria
perquè te'm porta a mi.

Disculpa'm la insistència, el neguit,
però és tan gran la teva mancança
en aquest matí lluent
que no puc estar-me...

Meravelloses són les teves paraules,
sóc teu... i en un revolt de somni et sento
molt a prop... mentre el mar brilla,
ennuegat d'aquesta passió.