El nostre món

Sol a dojo en un migdia ple,
cops de destral, màquines,
calor i vent.

Cotxes, gent, soroll
enmig del silenci
dels nostres ulls.

Besa'm....
i les teves paraules m'obren
càlides i urgents
la ment i el cos, desprès de tant de temps.

Lents i tendres
regalims de desig suren
en els nostres llavis
al primer contacte.

I de cop, penetrant
la teva llengua
em sostreu del món
amb afilada urgència.

Mentre, les teves/meves mans
cerquen racons retrobats
humits i oberts
a aquest desig dels dos.

Hem tornat a trobar
el nostre món
de somni incandescent,
el sol ens demana llum...