No vull estirar la manta que ens cobreix
l'escalfor acollidora dels cossos coberts,
la olor dels dos a l'acabar de fer l'amor,
el frec de pell amb pell, quan dormim.
No vull més pressa en aquesta vida,
anar sense control pels nostres dies,
deixant l'important només en tres hores,
oblidant l'aliment d'un minut amb tu.
No vull deixar de mirar el cel i el mar,
el paisatge astorant de les muntanyes,
el soroll indescriptible de les onades,
el moviment dels arbres amb el vent.
Vull saber-te així d'aprop al meu costat,
escombrant neguits i decidint somnis,
que de tan teva que sóc,
a vegades no em trobo a mi mateixa
i necessito mirar-te per saber-me.
No hay comentarios:
Publicar un comentario